INTENCIÓ DEL TREBALL

Avui en dia, es veu com persones es queixen i esmenten que si patines ets un yonki acabat de la vida, sense treball i delinqüent. Per això, la intenció d'aquest projecte és fer veure i arribar a la gent corrent el sentiment que tenim els skaters cap al skate, la sensació d'alegria i eufòria que ens arriba al agafar aquest "tros de fusta inútil". Que la gent visualitzi els vincles que crea, les noves amistats, el tracte d'uns entre els altres, l'ajuda mútua, les caigudes i les victòries, tot pel què passem... Per això el meu propòsit és fer veure que el skate a part de ser un esport extrem, és un estil de vida.

M'agradaria que arribés a la gent el meu missatge de la felicitat d'un mateix: es basa en la família, les amistats vertaderes, l'espai-temps del ara i fer el que t'apassiona, el que fa que vulguis un demà, el que et fa aixecar-te del llit d'un bot, el que et fa cridar d'alegria, riure infinit, estimar profundament i viure eternament. I per als skaters, l'skate, és això. 

En aquest projecte vull conèixer la opinió de la gent i dels skaters sobre el skate. Vull posar cara a cara les opinions que s’exposen: opinions plenes de tòpics i infundades, i opinions plenes de sentiments. Amb la intenció final de veure els canvis d’opinió quan un té coneixement. Col·locar a les persones des del mateix punt de vista del skater per així mostrar què és realment aquest esport.
El documental l'he titulat "SKATEBOART" perquè, l'skate és art per a moltes persones, és la seva manera d'expressar-se al món. En aquest projecte hi veureu les raons i els paradigmes de cada persona, i al final d'aquest, vosaltres mateixos podreu jutjar si és art o no. També he fet un joc amb el títol: amb la paraula Skateboard i art.

METEDOLOGIA

Per aconseguir el meu objectiu, he creat una sèrie de preguntes d’opinió sobre el skate, tan per persones que no patinen, com per skaters. L’última pregunta a l’enquesta per persones que no patinen, dóna pas a portar-los a un skatepark amb un skater assignat, si accepten es clar. Quan es veuen cara a cara les dues opinions, el skater es presenta i li exposa una introducció a la persona. Això dóna pas a la comunicació, l’escolta i els fets; podran compartir les seves opinions, es podran conèixer, ensenyar sobre el skate... És com una mena d'estratagema per fer veure com som realment. I al finalitzar aquesta experiència, les persones són entrevistades amb preguntes breus, així es veu si el seu pensament ha canviat, o segueix sent el mateix. També voldria incloure la meva opinió cara el skate i els prejudicis al final de tot.

Tot això, està elaborat a un blog on he afegit un extens diccionari amb paraules comuns dels skaters, per així la gent que no hi entén, tingui definicions a conceptes nous. A més a més, hi ha pestanyes amb tota la meva cerca sobre el skateboard, per així fer conèixer aquest esport una mica més. També informació sobre què és un documental i les seves fases, la fitxa tècnica del projecte, les enquestes escrites i filmades, informació sobre les persones i skaters principals que apareixen al projecte, per així conèixer com és la persona amb una breu introducció de cadascun. Un diari on explico els dies de gravació del projecte, l’storyboard, un parell de fotografies del “Making Off” i la bibliografia, com a referència dels llocs web on he buscat informació.

Bàsicament, aquest és un blog per lliurar informació a les persones que no tenen coneixement sobre l’skate.

Voldria fer una explicació del perquè he gravat tant en certs llocs, com ara Mataró, Granollers i Les Franqueses, d’entre altres. Doncs bé, on em vull centrar és el perquè a Mataró. Mataró és un lloc especial per a mi, allà vaig començar a patinar i aprendre trucs. En aquest poble amb gust a mar i sal, va ser on vaig treure’m la por de sobre. I miris per on ho miris, és un gran pas. Allà, també, he conegut a moltíssima gent, que avui en dia puc anomenar-los família. M’han ensenyat coses que un no pot aprendre a casa, coses tant valuoses, que em van canviar la mentalitat –de bona manera.

Les persones les he ajuntat per les semblances a l’ésser, per

remarcar que, al final, som tots iguals, tot i les petites diferències. I que tothom té un propòsit: ser feliços.

Al recollir tantes opinions i respostes de la gent, he pogut arribar a una conclusió, la qual podreu trobar al final del documental.

En el documental, per fer-lo més professional, he posat petits vídeos de diferents llocs, pel·lícules, escenes... com un curt vídeo sense sentit. Així és com es fan els vídeos de skate més avançats i he provat aquesta tàctica.

També he subtitulat el documental en anglès, perquè sigui més internacional i més gent entengui el que s’exposa. 

Durant la filmació d’aquest documental, he passat per molts alts i baixos, problemes, i moltes anècdotes. He conegut a molta gent nova que m’han aportat valors personals, cada una d’elles. Una anècdota que voldria explicar és que em varen demanar fer un vídeo de un o dos minuts per una marca de longobards (esport derivat del skate). I això m’ha aportat una mica més d’informació i tècniques a l’hora de gravar i editar. Va ser una experiència extraordinària.